LA NOGUEROLA

1.NOM CIENTIFIC: Pistacia terebinthus.

2.NOM COMÚ: la NOGUEROLA

3.ORIGEN: Zona Mediterrània.

4.FAMILIA: Anacardiàcies.

5.HÀBITAT: Viu a la terra baixa, sobretot en zones d'alzinar i garric.

6.REPRODUCCIÓ: Es reprodueix per llavors.

7.DESCRIPCIÓ: Arbust caducifoli que sovint té forma d'arbre i que pot arribar a fer fins uns 5 m d'alçada. Les fulles són compostes i grans. Tenen 5-11 folíols que fan uns 4-6 cm de llargada. Són de color verd, però agafen tonalitats vermelloses a la tardor.

8.FLORACIÓ: Floreix durant els mesos d'abril i maig.
Les flors són petites i pengen agrupades formant ramells.

9.ALTRES INFORMACIONS: L'ús més antic i conegut del terebinto és com font de la trementina,

un oli vegetal utilitzat com a dissolvent i com a component químic.

LLÍ DE NARBONNE

1.NOM CIENTIFIC: Linum narbonense

2.NOM COMÚ: Llí de Narbonne

3.ORIGEN: Mediterrània.

4.FAMILIA: Linàcies

5.HÀBITAT: Viu en pendents secs i assolellats de la terra baixa i part de la muntanya mitjana.

6.REPRODUCCIÓ: Es reprodueix per llavors.

7.DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia que fa entre 20-50 cm d'altura. La tija és rígida i té la base lignificada. Les fulles són allargades i fan 0'7-2 cm

8.FLORACIÓ: Les flors són blaves; tenen 5 pètals que fan 2'5-3 cm de llarg.

9.ALTRES INFORMACIONS: tenen un acció antiinflamatòria per via interna de les mucoses i per via externa de la pell. Preses crues i sense mastegar, són un bon laxant.

L'ÀLBER

1.NOM CIENTIFIC: Populos alba

2.NOM COMÚ: L’Àlber

3.ORIGEN: Europa, Àsia i nord d'Àfrica

4.FAMILIA: Salicàcies.

5.HÀBITAT: Li agrada viure en terres humides prop dels rius, tant en la terra baixa com en la muntanya mitjana, formant part del bosc de ribera.

6.REPRODUCCIÓ: Es reprodueix per llavors i també per brots que surten prop de la base de l'arbre.

7.DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli que pot arribar als 30 m d'alçada. La seva capçada és ampla.La seva escorça és llisa i de color blanquinós amb ratlles transversals fosques.
Les fulles són verdes per l'anvers i blanques i plenes de petits pèls pel revers; tenen forma variable i poden ser arrodonides, ovades i amb 3-5 lòbuls ben marcats

8.FLORACIÓ: Floreix a començament de primavera (març-abril). Les flors són petites i pengen en llargs aments en arbres separats; els aments femenins són més llargs que els masculins.

9.ALTRES INFORMACIONS: Acostuma a plantar-se com a arbre ornamental en parcs i jardins, 

tant per la seva ombra com pel color de les seves fulles. La fusta s'utilitza per fer paper.

LA MARGARIDA

1.NOM CIENTIFIC: Leucanthemum vulgare (Chrysanthemum leucanthemum).

2.NOM COMÚ:  Margarida

3.ORIGEN: Europa.

4.FAMILIA: Compostes.

5.HÀBITAT: Viu en prats i terrenys plujosos de l'alta muntanya, la muntanya mitjana i algunes parts de la terra baixa.

6.REPRODUCCIÓ: Es reprodueix per llavors.

7.DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia perennifòlia que fa entre 50-70 cm d'altura. La tija és recta i poc ramificada. Les fulles són allargades i dentades, les inferiors més arrodonides que les superiors

8.FLORACIÓ: Floreix durant els mesos de maig a setembre. Les flors s'agrupen en capítols a l'extrem de les tiges. Les centrals són grogues i tubuloses; les exteriors són blanques i ligulades.

9.ALTRES INFORMACIONS: Tota la planta, i especialment les flors, és antiespasmòdica, antitusiva, diaforética, diürètica, emenagoga i tònica. S'ha emprat amb èxit per al tractament de refredats, asma i excitabilitat nerviosa, i de manera extern com loció en blaus, ferides, úlceres i alteracions dèrmiques.

Una loció de les flors s'empra per al tractament de la conjuntivitis.